A

A DIT - HA DIT

A MALES - AMB ALES

A MART - AMB ART

A MÉS - HA EMÈS: A més, ha emès en directe
A MÈXIC - AMB ÈXIT
A MONTGAT - AMB UN GAT

A MONTSERRAT - AMUNT, SERRAT!! - AMB UN, SERRAT - EN UN S'HA ERRAT
AH! NO - ANO (Castellà)
ABANDONAR - AH! VAN DONAR
ABANS - AVANÇ
ABASTIR - A VESTIR
ABATUT - HA BATUT

ABISMAL - HA VIST MAL

ABOCAR - EVOCAR

ABORDAR - A BORDAR
ACABAT - HA CAVAT: Ha acabat la tomba - Ha cavat la tomba

ACAPARA - A QUE PARA
ACCEDIR - EXCEDIR

ACCENT - EXEMPT
ACCENTS - H, SENTS?: Has de posar accents - Has de posar h, sents?

ACCEPTA - EXCEPTE

ACCÉS - EXCÉS - ACCESSOS - EXCESSOS: L'accés té excés de gent

ACER - A SER (Castellà)

ACOLLIR - HA COLLIR
ACOSTUMAR-TE- AH! CUS TU, MARTA: Per acostumar-te, cus tu, Marta

ADMIRO - ET MIRO

ADMETESSIN - ET MATESSIN

ADOLESCÈNCIA - A DUR L'ESSÈNCIA: Van a dur l'essència del perfum perquè l'olorin

ADONAR - A DONAR
ADOPTAR - A DUBTAR: Va adoptar - Va dubtar

ADORAT - HA DURAT

ADULAR - A DUR LA: Vaig adular... a dur la què?
ADULTERAT - ADULT TARAT

AFECTA - AFECTE - EFECTE
AGUANTANT AMO - A GUANTÀNAMO: Estic aguantant, amo - Estic a Guantánamo

AHIR - AHÍ (Castellà)

AIDA - AHIR DE
AIXUGAR - A JUGAR
AJUDES - A JUDES: Ajudes massa - A Judes, massa
AJUNTAMENTS - AJUNTAR MENTS
AL·LEGANT - ELEGANT: Aquell senyor elegant, està al·legant al judici

ALABAT - ELEVAT- A L'ABAT: A l'Abat el situen en un seient elevat i és alabat pels fidels

ALABI - A L'AVI: Per alabar... alabi a l'avi
ALACANTINA - A LA CANTINA: L'alacantina és a la cantina
ALBARÀ - EL BRAÇ: Albarà sencer - El braç sencer
ALBARANAR - EL BERENAR

ALBERT - EL VERD - ALBERG
ALBÍ - AL VI: És albí - És al vi
ALCALDESSA - EL QUE EL DESA
ALCALDIA - EL QUE EL DIA
ALÇANT - EL SANT: A l'església estan alçant el Sant

ALCOHOL- EL QUAL 

ALCOVA - AL COVE
ALEGRANT - AL·LEGARAN - A LA GRAN

ALEGRIA - AL·LEGARIA: Jo al·legaria amb alegria

ALEMANYA - A LA MANYA: A la manya no li agrada anar a Alemanya
ALENADA - A L'ANADA

ALES - A LES: A les ales dels Àngels hi falten plomes
ALESHORES - A LES HORES: Aleshores, a les hores puntes que haig de fer?
ALFÀBREGUES - EL FABREGAS
ALFONS - EL FONS
ALGER - EL G: Quin punt? El G
ALIAT - HA LIAT: L'aliat l'ha liat

ALMIRALL - EL MIRALL: El mirall de l'almirall

ALPI - AL PI : Faig esquí alpí. On? Al pí?
AMABILITAT - AMB HABILITAT

AMAGATALL - AMAGA TALL
AMANTS - A MANS: Uns amants cauen a mans dels talibans

AMARRADES - AMB ERRADES: Les barques amarrades, tenen noms amb errades

AMAYA : A l'Amaya - A la mà hi ha....
AMB - HAM: He pescat amb ham

AMB ANYS - AMB BANYS
AMB OLI - AMB "BOLI"
AMB OLLES - AMB MOLLES - AMOTLLES
AMBAIXADA - EN BAIXADA: L'ambaixada l'han baixada al passeig marítim

AMBAIXADORS - EN BAIXA DOS
AMBICIÓ - AMB VISIÓ
AMBICIOSES - AMB VICIOSES

AMBULANT - AMB VOLANT
AMENA: Tinc una mena de mòbil estrany
AMENA - AMB N

AMENACES -  A MANASSES: M'amenaces a manasses?
AMICS - AMB X: Xènia va amb X, amics

AMÍGDALA - AMIC DE LA...

AMOROSA - MOROSA: La meva dona amorosa - La meva dona morosa
AMPOSTA - EN POSTA
AMUNT - AMB UN: Vaig amunt, amb un company

ANAL - EN EL: Ho té localitzat en el recte anal
ANALITZARAN - ANNA LIZARAN
ANALITZEU - ANAR AL LICEO
ANAR A BAGÀ - A NAVEGAR: No puc anar a Bagà a navegar

ANCIÀ - ANSIAR

ANCORAT - HAN CURAT

ANDINS - ENDINS

ANELLS - EN ELLS: Els anells, pensa en ells

ANÉSSIM - ENÈSIM
ANGLESOLA: Aquella noia va aprendre anglès sola
ANHELADA - ANNA LADA

ANHELAR(2)
ÀNIMA - ANIMA
ANIMAL - ANIMA'L
ANKARA - ENCARA - EN CARA: Encara que m'ho tiris en cara, me'n aniré a Ankara
ANNA BEGUES - ANAR A BEGUES - NAVEGUES
ANOUS - A NOUS - OUS: Menja anous - Mengen ous - A nous reptes...
ANTONI - ENTONI: Entoni bé, Antoni

ANULAR - ANUL·LAR
ANUNCI - EN UN SI: A L'ARA i a L'AVUI vols l'anunci? En un si, a l'altre no

ANUNCIAR - ENUNCIAR - DENUNCIAR: D'anunciar - D'enunciar - Denunciar

ANVERS - ENVERS - EN VERS - AMBERS
AP7 - A PASSET: Passet a passet vaig per l'AP7 (Quin embús!)
APAGAR - A PAGAR
APARADOR - PARADOR: D'aparador nomès n'hi ha un - De parador nomès n'hi ha un
APARCA - A PART QUE: ....Deixant a part que aparca fatal....
APARICI - A PARÍS SI

APEL·LAR - A PELAR

APRENDRE - A PRENDRE
APRÈS - A PRES: Ha après a llegir - A pres una galeta
APROVAR - PROVAR: S'ha d'aprovar - S'ha de provar
APUNT - A PUNT
AQUÍ - A QUI?
AQUÍ TENIM A - A QUI T'ANIMA: Aquí tenim a qui t'anima
ARA VE - ARA BÉ - ÁRABE (Castellà)

ARNÉS - ERNEST
ARRASSAR - A RESAR
ARREGLAT - HA REGALAT
ARRESTAT - HA RESTAT

ARRIBA (Català - Castellà)
ARRIBES -  A RIBES : No arribes a Ribes, sr. Ribes.
ARROGANT - ARRUGANT

ARRUPIT - A RUPIT: Està arrupit - Està a Rupit
ASCENDIR - ESCINDIR
ASFALTAT - HAS FALTAT

ASPIRAR (2)
ASSALTAR - A SALTAR

ASSEU-TE - A CEUTA: Mare, asseu-te. M'ha tocat a Ceuta!

ASSIGNAT - HA SIGNAT
ASSORTIT- HA SORTIT: Té assortit de pastissos o ha sortit per pastissos?

ASSUMPTA - ASSUMPTE

ATANSAR - A TENSAR
ATEMPTAT - HA TEMPTAT

ATENCIÓ - TENSIÓ - DETENCIÓ: Un moment d'atenció - Un moment de tensió - Detenció

ATENEN - TENEN: Que atenen - Que tenen
ATENEU - ATENE-HO

ATESTAT - HA TASTAT

ATRETS - A TRETS: Aquell parell que se sentien atrets, han acabat a trets

ATREURE - A TREURE

ATURAR - A TORÀ: S'ha d'aturar a Torà

AUSTRIA - AUS TRIA: A Austria, les aus tria
AVERIAT - HA VARIAT: El cotxe s'ha averiat. Ha variat els plans

AVI ON ÉS - AVIONES (Castellà)

AVIS - AVÍS - HA VIST

B

BACA - VACA

BACALLÀ - VA CALLAR

BADA - VA DE: Només bada, i va de guai!
BADALLAR - VA D'ALLÀ
BADI - VA DIR: I va dir: no badi!
BAGÀ - VAGAR - VEGÀ: Sr. Bagà, vostè és vegà... I prou de vagar per Bagà

BAINA - (VEÏNA) - VA, AINA

BAIXI - VA AIXÍ
BALDARAN - VAL D'ARAN: Oju! A la Val d'Aran et baldaran
BALENA - VA ELENA
BALL - VALL
BALLADA SARDANISTA - VA ALLÀ DE SARDANISTA

BALLAR - VALLAR - VA ALLÀ

BANALITZAR - VA ANALITZAR

BANANA - VAN ANAR
BANCA: La Banca Galícia - La van cagar Alícia
BANYADORS - BANYAR DOS: Porta banyadors perquè es puguin banyar dos
BARÇA - BAR SA: El Barça aprèn a jugar - Al bar s'aprèn a beure
BARREJAR - VA RAJAR
BASANT - BESANT - VESSANT
BASTANT -  VAS TAN: Bastant ràpid - Vas tan ràpid
BASTARD - VAS TARD

BASTIDA - VESTIDA

BASTIR - VESTIR - ENVESTIR: Per bastir aquella caseta, que va envestir el trailer, els paletes es van vestir amb "monos" de l'empresa
BASTÓ (Català - Castellà)
BATALLAR - VA TALLAR

BATERIA - VETARIA

BEIXAMEL - BAIXA MEL
BELLESA - VELLESA

BELLUGAR - VA LLOGAR

BELLUGAT - VA LLOGAT

BEMOLL - VE MOLL

BEN DITA - BENDITA (Castellà): Paraula ben dita - Agua bendita

BENA - VENA

C

CABAL - QUE VAL

CABANA - QUE VA ANAR

CABÀS - QUE VAS: Que vas a portar el cabàs?

CABDAL - CAP DALT

CABDELLS - CAP D'ELLS

CABIA - QUE HAVIA

CABINA - QUE VINE

CAÇANT - QUE SANT: Caçant, Miquel era bo. Ja ho sabia - Que Sant Miquel era bo, ja ho sabia

CACAU - QUE CAU: Ai que cau - Vull cacau

CACATUA - CACA TU A : Fés caca tu a casa teva, imbècil!
CACERA - CASERA (Castellà)

CACERIA - QUE SERIA

CACEU - QUE SEU

CAÇAR - QUE SA

CAÇADORA - QUE S'ADORA

CAÇAVEN - QUE SABEN

CADA MÀ - QUE DEMÀ

CADA TARDA ATABALA - QUEDAR TARD ATABALA

CADÍ - QUE DIR
CAFÈ AMB LLET - QUE FEM LLET

CAGALERA - CAGAR A L'ERA

CAGANT DISSIMULAVA - QUE GHANDI SIMULAVA...

CAGAR FAVES - QUE AGAFAVES

CAGAR FI - QUE AGAFI

"CAGAR" FUMANT T'ESPERA - QUE AGAFO MANTES, PERA

CAGARADA - QUE AGRADA?

CAGARAN - QUE GRAN

CAGUÉS - QUE HAGUÉS

CAGUEU - QUE HAGUEU

CAIXALADA - QUE XALADA
CALAFÍ - QUE A LA FI

CALAMAR - QUE LA MAR: Calamar salat - Que la mar salada
CALAMITAT - QUE LA MEITAT
CALANT FOC - QUE L'ENFOC

CALAVERA - QUE LA VERA
CALEFACTAT - QUE L'AFECTAT

CALCA - CAL QUE

CALCES - CALCES (sabata) - CALZES - QUE ALCES
CALÇANT - QUE EL SANT

CALÇAT - QUE ALÇAT
CALCULADORA - QUE EL CUL ADORA

CALDÓS - QUE EL DOS: Què dius del plat núm dos? Que el dos és massa caldós. Au! toca el dos 

CALEFACCIÓ - QUE LA FACCIÓ - QUE L'AFECCIÓ

CALENT - QUE LENT

CALLAR - QUE ALLÀ

CAMA (Català - castellà)
CAMELL - QUE AMB ELL

CAMI - QUE A MI: El camí que a mi m'agrada

CAMÍ GRAN - QUE EMIGRAN
CAMINAR - QUE MINAR
CAMIONERS - CAMIONERA: El camí on és? - El camí on era?

CANADÀ - QUE NEDAR: Diuen que nedar al Canadà és molt bo

CANALITZAR - QUE ANALITZAR

CANARI - QUE ANAR-HI: Que anar-hi a pel canari, al veterinari, no volia

CANCELL - ES CANSA ELL
CANÇÓ - CANSÓ (Castellà)

CÀNDID - QUE HAN DIT
CANELA - QUE ANHELA

CANELOBRE - QUE NO L'OBRE
CANET - QUE NET

CANÓ - QUE NO: Un canó que no dispara - El canó has vist - El que no has vist

CANSALADA - CANCEL·LADA: La compra de la cansalada ha quedat cancel·lada

CANSAREU - QUE EN SEREU
CANSAVEN - QUE EN SABEN

CANT - QUE HAN: Diuen que han inclòs el cant
CANTANTS - QUE EN TANTS
CANTAREM - QUE ENTREM

CANTÉS - QUE HA ENTÈS
CÀNTIC - QUE ANTIC
CANTIMPLORA - QUE T'IMPLORA: Montse, quan ells cantin, plora
CANTO (2)
CANTS - CANNES - CANS, ETC : A Cannes vaig escoltar els cants d'uns cans americans
CANVIAR - QUE ENVIAR

CAP (6): És un raonament de cap. Me'n vaig amb el meu cap, cap a la Ciutat del Cap. I si no hi cap la maleta?, o no hi ha cap avió?

CAPA - CAP A : Agafa la capa i cap a Capellades
CAPAÇOS - QUE PASSOS
CAPARRÓS - CAP ARRÒS - CAP A ROSes
CAPÇAL - CAP SALT

CAPELLÀ - CAP ALLÀ

CAPITÀ - DECAPITAR: Puyol portava el braçalet de capità quan el van decapitar 

CAPITÀ - QUE PITAR

CAPOT - QUE POT
CAPTIVA - CAP TIBA - QUE ET TIBA
CAPTO - CAP TU - CAPTANT - CAP TANT: No en tinc cap tu, però capto el que dius
CAP TURÓ - CAPTURÓ (Castellà)

CARA - QUE ARA

CARA DURA - ENCARA DURA: Ets un cara dura, el merder encara dura
CARAVANA - QUE ARA VAN A...

CARDIÒLEG: És car dir hola, Guillem? (en sms) - És cardiòleg, Guillem?
CARGOL - CARA A GOL: De cara a gol no sembla un cargol
CARME: En ficar-me - En fi, Carme - Tocar-me - Tu Carme
CARNISSERIA - CARN HI SERIA
CAROD - CAROT
CARRASCO - QUE RASCO
CARREGAR - QUE REGAR: No és el mateix carregar aquelles flors que regar aquelles flors

CAS - QUE HAS: El cas que has tancat
CAS A LA PRIMERA - CASA-LA PRIMER(A)
CASIMIRO - CASI MIRO
CASINO - QUE SI NO - CASI NO (Castellà)
CASSET - QUE SET
CASSOLA - QUE SOLA - QUE ASSOLA

CASTELL - CAST ELL: L'amo del castell, és cast, ell
CASTELLÀ: Aquell que està allà, que es tallà el dit, és castellà de Castellar. És cast allà a on vagi. Ai, aquella bomba que "estallà" (esclatar) a la plaça...

CASTELLERS - QUE ES TALLÉS

CÀSTIG - QUE ESTIC: Càstig fatal - Que estic fatal
CASTIGUIN - QUE ESTIGUIN // CASTIGUEU - QUE ESTIGUEU, ETC:  Que els castiguin, i sinó, que estiguin pel que han d'estar

CATALANA - CATA L'ANNA
CATALANET - CATALÀ NET
CATALUNYA - QUE T'ALLUNYA

CATERINA - QUE TRINA: La Caterina està que trina

CAURÀ - QUE HAURÀ - Cauré - Que hauré, etc

CAVALL - QUE AVALL

CAVALLET - QUE VELLET

CAVAR - QUE VA: Cavar ràpid - Que va ràpid
CAVERNA - QUE BERNA
CEDIT - S'HA DIT

CEGAT - SEGAT

CELEBRAVA - SALA BRAVA

CELESTI MULA POCH - SE L'ESTIMULA POC

CELIBAT - SALIVAT
CELLA - SELLA
CEMENTIRI - SE ME'N TIRI - SEMEN TIRI: De cementiri un n'he vist - Que se me'n tiri un de sol - Que el semen tiri a les escombreries
CENSAT - SENSAT

CENSOR - SENSOR - SANSÓ - (AS)CENSOR

CENSURA - SANT SURA: La censura - El Sant sura (la figura del Sant pel riu)
CENT - SENT: Tingui, vuitanta paquets. I cent? Sí que hi sento, sí
CENT CENTENES - SENSE ANTENES

CENT SETANTA - SENT SETANTA - SENSE TANTA...
CENTRE - S'ENTRA - CENTRAT - S'HA ENTRAT: Per on s'entra al centre?

CERCA - CERT QUE: És cert que cerca la seva filla?
CESÀRIA - NECESSÀRIA: La cesària és necessària
CESSÀVEN - SE SABEN

CESSEU - S'ASSEU

CESSIÓ - SESSIÓ

CICLE - SÍ, CLAR
CIGALA - SÍ, GALA
CIGALETES - SÍ, GALETES
CIGNE - SIGNA - SIGNE

CINEMA - SI ANEM A: Si anem al cinema?
CINQUÈ - SIN QUE (Castellâ)
CINTETES - SIN TETAS (Castellà)

CIRCUIT - CIRC CUIT (Acudit)
CITANT - SÍ, I TANT!

CIVADA - SI BADA - SÍ, VA DE...

CLACA - CLAR QUE: Claca no - Clar que no
CLÀSSICA - CLAR SI QUE: Clàssica ho és - Clar, sí que ho és
COBREN - QUE OBREN

COBRIR - QUE OBRIR
COÇA (COCES) - COSAS (Castellà)

COHABITAR - QUE HO EVITAR - QUE HO HABITAR

COL·LECCIÓ - CUL ACCIÓ: Amb la col·lecció - Amb el cul acció
COL·LECCIONAT - CUL ACCIONAT: El col·leccionaré - El cul accionaré

COL·LECTIU - CUL ACTIU: Quin és el col·lectiu amb el cul actiu?

COL·LEGIAT - CULEJAT
COLÒNIA - COLOR N'HI HA
COM ÉS? - COMES? (Castellà)

COMARCA - QUE HO MARCA
COMPARTIT - QUE UN PARTIT
COMPENSA - COM PENSA
COMPLIR - QUE OMPLIR
COMPOSAR - COM POSAR
COMPRADORS - COMPRAR DOS: Els compradors en van comprar dos
COMPRAR - COMPARAR: Vaig a comprar i comparar

COMPTO - COM TU: Compto com tu
COMUNA - COM UNA: És com una comuna
CÒNCAVA - COM QUE VA

CÒNCAU - COM CAU
CONDECORAT - QUE UN DECORAT

CONDUCTA - CONDUCTE

CONEIX - QUE UNEIX

CONGOST - QUE UN GOS
CONSENS - QUE UN CENS: Hi ha consens que un cens electoral es revisi
CONSOL - QUE UN SOL

CONSOLAT (2): Al Consolat m'han consolat
CONTEMPLA - QUE UN TEMPLE: Que un temple contempla, és evident

CONTENTS - CONTENS
CONVÈNCER - COM VÈNCER
CONVOQUES - QUE UN "BOQUES"

COORDENADA - QUE ORDENADA

CORNELLÀ: És Cornellà - És curt anar allà
CORRECTE - Q RECTA: Escriu la Q recta; correcte!
CORREU(2): Correu a tirar el correu
COSIR - COSÍ - QUE USÍ: Vaig cosir el botó del meu cosí, i ja usí la camisa

COSTA(3): Anar a la costa li costa, Sr. Costa
COVA - COVE

COVAR - CUBÀ

CREUEN (2): Creuen en Déu i creuen el carrer
CRIDA -QUERIDA (Castellà)
CULTIU - CUL "TIO": Ensenya'm el cultiu - Ensenya'm el cul "tio"

CULTIVAT - CUL TIBAT

CUNYAT - CONYAC
CURA - CURA (Castellà)

D

D'ABASTIR - DE VESTIR
D'ACORD - DE COR: T'ho dic de cor. D'acord?

D'AFANYS - DE FA ANYS

D'AGUDA - DEGUDA

DAKAR - DE CAR: Que n'és de car anar al Dakar
DALLAS - D'ALES

DALTÒNIC - DEL TONI
DAMES - DA MÁS (Castellà)

D'ANOUS - DE NOUS (També a la A): En menjaré de nous, d'anous

DANSAR - D'ENÇÀ: Vaig deixar de dansar d'ençà...

D'ANYADA - DAÑADA (Castellà)

DANYS - D'ANYS

D'APAGAR - DE PAGAR

D'APRIMATS - DE PRIMATS: Centre de primats o d'aprimats

D'AQUÍ - DE QUI: No et moguis d'aquí. De qui parles?

D'ASSALT - DE SAL - DE SALT

D'ASSIS- DE SIS: St. Francesc d'Assis va néixer a tres quarts de sis
DAVALLAR - DE BALLAR

D'AVISAR - DE VISAR: S'ha d'avisar - S'ha de visar

DE BAGÀ DESCONFIEN - DE VEGADES CONFIEN

DEBAT - DE BAT A BAT
DEBATRE - DE BATRE

DEBEU - DE VEU

DEBUTAR - DE VOTAR - DE BOTAR - DE BUTÀ

DEBILITAR - D'HABILITAR

DEBILITATS - D'HABILITATS

DECANTAR - DE CANTAR

DECAPITA'L - DE CAPITAL
DECAPITAR - DE CAPITÀ - DE QUE PITAR

DECENT - DE CENT

DECÈNCIA - D'ESSÈNCIA  

DECORAR - DE CURAR: Sap decorar - En sap, de curar

DEFECTES - D'EFECTES

DEFICIÈNCIA - D'EFICIÈNCIA

DEFORMACIÓ - DE FORMACIÓ

DEFORME - DE FORMA

DEFUNCIÓ - DE FUNCIÓ

DEGANA - DE GANA

DEGENERAR - DE GENERAR

DEGRADAR - D'AGRADAR

DEIXADA - D'AIXADA: D'aixada, n'he deixada una

DEIXEU-ME ANAR - DEIXEU MANAR

DELATORS - DE LA TÓS

DELEGACIÓ - D'AL·LEGACIÓ: D'al·legacions en pots fer en diverses delegacions

DELÍCIA - D'ALÍCIA

DELIRANT - DE L'IRAN

DEMÀ - DE MÀ: Vull per demà el programa de mà

DEMÀ A LA NIT - DE MALA NIT
DEMANAR - DE MANAR

DEMANDA - DEMÀ HAN DE
DEMANDAT - DE MANDAT

DEMANO - DEMÀ NO - DE MANO (Castellà)

DE MÉS - DE MES: No serà de més, que vinguin els altres, a final de Mes

D'EMETRE - DE METRE: La pel·licula on fas de metre s'ha d'emetre
DENIGRANT - D'EMIGRANT
DENOTAR - DE NOTAR - D'ANOTAR

D'ENVÀS - D'EN BAS

DEPARA - DE PARE

DEPARAR - DE PARAR

DEPILAR - DE PILAR - D'APILAR

DEPILES - DE PILES

DEPORTAR - DE PORTAR

DEPURAR - D'APURAR

DEPRESSA - DE PRÈSSEC: Porta'l depressa, corre! - Porta'l de prèssec, corre!
DEPRESSIÓ - DE PRESSIÓ

DERROTA - DE ROTA
DESASTRE - DE SASTRE

DESCENS - D'ASCENS

DESENES - D'ESCENES: Hi ha desenes d'escenes
DESERTA (2) - DE CERTA: En aquella illa deserta, de certa importància, deserta el militar
DESITGES - DE SITGES - SITGES: Desitges aquelles sitges de Sitges
DESOSSAR - DESUSAR
DESTAQUI - D'ESTAR AQUÍ: Vull que destaqui el fet d'estar aquí

DETALL - DE TALL

DETENCIÓ - D'ATENCIÓ

DETENIR - DE TENIR

DETRACTOR - DE TRACTOR

DEU - 10 - DÉU
DEUTOR - D'AUTOR

DEVALLAR - DE BALLAR

DEVALUACIÓ - D'AVALUACIÓ

DEVANT DE - DE BANDA

DEVIA - DE VIA

DEVOLUCIÓ - D'EVOLUCIÓ

DEVOT - DE VOT

DEVOTES - DE BOTES

DIACRÍTIC - DIA CRÍTIC

DIAMANT - DIR AMANT

DIANA(2) - DIR ANNA

DIAPASÓ - DIA PASÓ (Castellà): El diapasó - El dia pasó

DIFERIT - DIR FERIT

DIN A-4 - DINAR QUATRE

DINEM - DIR ANEM
DINOSAURE - DIR NO SAURA

DIPLOMA - DIR PLOMA: No és el mateix dir ploma que diploma

DIPUTADA - DIR PUTADA: Puc, diputada? - Puc dir putada?

DIR SENYOR - DISEÑÓ (Castellà)

DIRECCIÓ - DIR ERECCIÓ: No és el mateix la direcció que dir erecció

DIRECTOR - DIR RECTOR: No és el mateix el director que dir rector
DISBARAT - DIR ESVERAT - DIR ÉS BARAT

DISSECAVA - DIR S'ACABA

DISSENY - DIR SENY

DIT (2): Vigila amb el dit t'he dit
DIUMENGE - DIU MENJA

DIVERSOS - DIR VERSOS: Va dir versos diversos

DIVERTIT - DIR VERTIT
DOCENTS - DOS-CENTS

DOCUMENTAR - DE COMENTAR
DOLENTS - DUU LENTS

DOLORS - D'OLORS

D'OLOT - DUU LOT

DOMINICAL: El dominical - El domini cal

D'ON ETS ? - DONETZ (Ucraïna)

DONACIONS - DUR NACIONS

DONADA - D'ONADA - DONADES - D'ONADES

DONAR-HO - D'UN ARO

DONZELLA - DONCS ELLA: Doncs ella és donzella
DORA Sufix : DEPURADORA: Gràcies a la depuradora ets pura, Dora (EXCAVADORA, RENTADORA, ETC)
DORADA - DURADA

DRAMATURG - DRAMA TURC

DUNA- D'UNA: Aquella duna, d'una sorra fina...

DUR (2)
DURS - D'ÚS

E

EDIFICI - "E DIFISI"(Andalús)

EDITADA - HA DIT ADA

EDITORS - HA DIT ÓS

EDUCATIVA - A DUR, QUE TIBA
EDUCAVA - A DUR CAVA

EL CANT ÉS - EL QUE N'ÉS
EL GRÀNUL PETIT - EL GRAN O EL PETIT

EL GUANT, TU - L'AGUANTO
EL QUECO VÉ - EL QUÉ CONVÉ
EL QUIM IMPORTA - EL QUI M'IMPORTA

ELABORA - A LA VORA

ELECCIÓ - A L'ACCIÓ

ELECTOR - EL LECTOR- A L'ACTOR

ELEFANT - A LA FAN: A la fan, no li agrada l'elefant com a símbol
ELEMENT - A LA MENT

F

FACIN - FA CINC
FACIS - FA SIS: Facis el que facis, fa sis Fa, fàcilment

FADA - FA DE: Fa de fada

FADOS - FA DOS

G

GANA - GHANA

GANES - GANAS (Castellà)

GARANTIA - GRAN TIA

"GASTO" - GAS TU: Fot-li gas, tu!

GESTAR - JA ESTÀ

GOMES - GOMEZ (Fonètica catalana)

GRABA - GRAVA

GRÀFIQUES - GRA FIQUES: Gra fiques al sac

GRANA - GRAN A: La samarreta grana és gran a proporció
GRANERS - GRAN ÉS

GRANJA - GRAN JA: El nen és gran ja

H

HAS SUPRIMIT ELS SOBRERS - HAS OPRIMIT ELS OBRERS

HABITANT - EVITANT - AVI TANT (Idem E): Un habitant collonut, com jo - Un avi tant collonut com jo

HAM - AMB (Idem Amb)
HEBREU: Una breu notícia - Un hebreu, notícia

HEM ANAT - HE MANAT

HEMICICLE - A MI SI, CLAR: T'agradaria entrar a l'hemicicle? A mi si, clar!

HI HA NATA AQUÍ - HE ANAT AQUÍ
HIPERTENSIÓ - I PER TENSIÓ
HÍPICA - I PICA
HISSEU - HI SEU

HIVERNAT - I BERNAT
HO FARIA - OFERIA

HO NECESSITO - UN ASSASSÍ TU...

HO SÉ - USÉ(Castellà)

HOLANDA - IOLANDA: Podríem anar a Grècia, Iolanda. I Holanda?
HOMILIA - HUMILIA

HONESTA - ON ESTÀ?

HONORA - UN HORA

HONORARI - UN HORARI

HORT - OR: He trobat or a l'hort

HÒSTIA: Agafa l'os, tia - Agafa l'hòstia

HOTEL GASPART - HO TÉ EL GASPART

HUMANA - HO MANA

HUMIL - U, MIL: Relació humil - Relació u-mil