A

A DIT - HA DIT *

A MALES - AMB ALES *

A MANSALVA - AMB EN SALVA *

A MART - AMB ART *

A MÉS - HA EMÈS: A més, ha emès en directe *
A MÈXIC - AMB ÈXIT *
A MONTGAT - AMB UN GAT *

A MONTSERRAT - AMUNT, SERRAT!! - AMB UN, SERRAT - AMB UN S'HA ERRAT *
AH! NO - ANO (Castellà) *
ABANDONAR - AH! VAN DONAR *
ABANS - HAVANS - AVANÇ - AVANTS *

ABASTIR - A VESTIR *
ABATUT - HA BATUT *

ABISMAL - HA VIST MAL *

ABOCAR - EVOCAR *

ABORDAR - A BORDAR *
ACABAT - HA CAVAT: Ha acabat la tomba - Ha cavat la tomba *

ACAPARA - A QUE PARA *
ACCEDIR - EXCEDIR *

ACCENT - EXEMPT
ACCENTS - H, SENTS?: Has de posar accents - Has de posar h, sents? *

ACCEPTA - EXCEPTE *

ACCÉS - EXCÉS - ACCESSOS - EXCESSOS: L'accés té excés de gent *

ACER - A SER (Castellà) *

ACOLLIR - HA COLLIR *
ACOSTUMAR-TE- AH! CUS TU, MARTA: Per acostumar-te, cus tu, Marta *

ADMIRO - ET MIRO *

ADMETESSIN - ET MATESSIN *

ADOLESCÈNCIA - A DUR L'ESSÈNCIA: Van a dur l'essència del perfum perquè l'olorin *

ADONAR - A DONAR *
ADOPTAR - A DUBTAR: Va adoptar - Va dubtar *

ADORAT - HA DURAT *

ADULAR - A DUR LA: Vaig adular... a dur la què? *
ADULTERAT - ADULT TARAT *

AFECTA - AFECTE - EFECTE *
AGUANTANT AMO - A GUANTÀNAMO: Estic aguantant, amo - Estic a Guantánamo *

AHIR - AHÍ (Castellà) *

AIDA - AHIR DE
A JUGAR - EIXUGAR *
AJUDES - A JUDES: Ajudes massa - A Judes, massa
AJUNTAMENTS - AJUNTAR MENTS *
AL·LEGANT - ELEGANT: Aquell senyor elegant, està al·legant al judici *

ALABAT - ELEVAT- A L'ABAT: A l'Abat el situen en un seient elevat i és alabat pels fidels *

ALABI - A L'AVI: Per alabar... alabi a l'avi *
ALACANTINA - A LA CANTINA: L'alacantina és a la cantina *
ALBARÀ - EL BRAÇ: Albarà sencer - El braç sencer
ALBARANAR - EL BERENAR *

ALBERT - EL VERD - ALBERG *
ALBÍ - EL VI: És albí - És el vi *
ALCALDESSA - EL QUE EL DESA
ALCALDIA - EL QUE EL DIA
ALÇANT - EL SANT: A l'església estan alçant el Sant

ALCOHOL- EL QUAL 

ALCOVA - AL COVE
ALEGRANT - AL·LEGARAN - A LA GRAN

ALEGRIA - AL·LEGARIA: Jo al·legaria amb alegria

ALEMANYA - A LA MANYA: A la manya no li agrada anar a Alemanya
ALENADA - A L'ANADA

ALES - A LES: A les ales dels Àngels hi falten plomes
ALESHORES - A LES HORES: Aleshores, a les hores puntes que haig de fer?
ALFÀBREGUES - EL FABREGAS
ALFONS - EL FONS
ALGER - EL G: Quin punt? El G
ALIAT - HA LIAT: L'aliat l'ha liat

ALMIRALL - EL MIRALL: El mirall de l'almirall

ALPI - AL PI : Faig esquí alpí. On? Al pí?
AMABILITAT - AMB HABILITAT

AMAGATALL - AMAGA TALL
AMANTS - A MANS: Uns amants cauen a mans dels talibans

AMARRADES - AMB ERRADES: Les barques amarrades, tenen noms amb errades

AMAYA : A l'Amaya - A la mà hi ha....
AMB - HAM: He pescat amb ham

AMB ANYS - AMB BANYS
AMB OLI - AMB "BOLI"
AMB OLLES - AMB MOLLES - AMOTLLES
AMBAIXADA - EN BAIXADA: L'ambaixada l'han baixada al passeig marítim

AMBAIXADORS - EN BAIXA DOS
AMBICIÓ - AMB VISIÓ
AMBICIOSES - AMB VICIOSES

AMBULANT - AMB VOLANT
AMENA: Tinc una mena de mòbil estrany
AMENA - AMB N *

AMENACES -  A MANASSES: M'amenaces a manasses?
AMICS - AMB X: Xènia va amb X, amics

AMÍGDALA - AMIC DE LA... *

AMONESTACIÓ - AMB UNA ESTACIÓ *

AMONESTADA - AMB UNA ESTADA *

AMONESTANT - AMB UN ESTAND *

AMONESTAR - AMB UN ESTÀ - AMUNT ESTÀ *

AMONESTAT - AMB UN ESTAT *

AMOROSA - MOROSA: La meva dona amorosa - La meva dona morosa
AMPOSTA - EN POSTA
AMUNT - AMB UN: Vaig amunt, amb un company

ANAL - EN EL: Ho té localitzat en el recte anal
ANALITZARAN - ANNA LIZARAN
ANALITZEU - ANAR AL LICEO
ANAR A BAGÀ - A NAVEGAR: No puc anar a Bagà a navegar *

ANCIÀ - ANSIAR

ANCORAT - HAN CURAT

ANDINS - ENDINS

ANELLS - EN ELLS: Els anells, pensa en ells

ANÉSSIM - ENÈSIM
ANGLESOLA: Aquella noia va aprendre anglès sola
ANHELADA - ANNA LADA *

ANHELAR(2)
ÀNIMA - ANIMA
ANIMAL - ANIMA'L
ANKARA - ENCARA - EN CARA: Encara que m'ho tiris en cara, me'n aniré a Ankara
ANNA BEGUES - ANAR A BEGUES - NAVEGUES
ANOUS - A NOUS - OUS: Menja anous - Mengen ous - A nous reptes...
ANTONI - ENTONI: Entoni bé, Antoni

ANULAR - ANUL·LAR
ANUNCI - EN UN SI: A L'ARA i a L'AVUI vols l'anunci? En un si, a l'altre no

ANUNCIAR - ENUNCIAR - DENUNCIAR: D'anunciar - D'enunciar - Denunciar

ANVERS - ENVERS - EN VERS - AMBERS
AP7 - A PASSET: Passet a passet vaig per l'AP7 (Quin embús!)
APAGAR - A PAGAR
APARADOR - PARADOR: D'aparador nomès n'hi ha un - De parador nomès n'hi ha un
APARCA - A PART QUE: ....Deixant a part que aparca fatal....
APARICI - A PARÍS SI

APEL·LAR - A PELAR

APRENDRE - A PRENDRE
APRÈS - A PRES: Ha après a llegir - A pres una galeta
APROVAR - PROVAR: S'ha d'aprovar - S'ha de provar
APUNT - A PUNT
AQUÍ - A QUI?
AQUÍ TENIM A - A QUI T'ANIMA: Aquí tenim a qui t'anima
ARA VE - ARA BÉ - ÁRABE (Castellà)

ARNÉS - ERNEST
ARRASSAR - A RESAR
ARREGLAT - HA REGALAT
ARRESTAT - HA RESTAT

ARRIBA (Català - Castellà)
ARRIBES -  A RIBES : No arribes a Ribes, sr. Ribes.
ARROGANT - ARRUGANT

ARRUPIT - A RUPIT: Està arrupit - Està a Rupit
ASCENDIR - ESCINDIR
ASFALTAT - HAS FALTAT

ASPIRAR (2)
ASSALTAR - A SALTAR

ASSEU-TE - A CEUTA: Mare, asseu-te. M'ha tocat a Ceuta!

ASSIGNAT - HA SIGNAT
ASSORTIT- HA SORTIT: Té assortit de pastissos o ha sortit per pastissos?

ASSUMPTA - ASSUMPTE

ATANSAR - A TENSAR
ATEMPTAT - HA TEMPTAT

ATENCIÓ - TENSIÓ - DETENCIÓ: Un moment d'atenció - Un moment de tensió - Detenció

ATENEN - TENEN: Que atenen - Que tenen
ATENEU - ATENE-HO

ATESTAT - HA TASTAT

ATRETS - A TRETS: Aquell parell que se sentien atrets, han acabat a trets

ATREURE - A TREURE *

ATURAR - A TORÀ: S'ha d'aturar a Torà

AUSTRIA - AUS TRIA: A Austria, les aus tria
AVERIAT - HA VARIAT: El cotxe s'ha averiat. Ha variat els plans

AVI ON ÉS - AVIONES (Castellà)

AVIS - AVÍS - HA VIST

B

BACA - VACA *

BACALLÀ - VA CALLAR *

BADA - VA DE: Només bada, i va de guai! *
BADALLAR - VA D'ALLÀ *
BADALLAT - VEDELLAT *

BADI - VA DIR: I va dir: no badi! *
BAGÀ - VAGAR - VEGÀ: Sr. Bagà, vostè és vegà... I prou de vagar per Bagà *

BAINA - (VEÏNA) - VA, AINA *

BAIXI - VA AIXÍ *
BALDARAN - VAL D'ARAN: Oju! A la Val d'Aran et baldaran *
BALENA - VA ELENA *
BALL - VALL *
BALLADA SARDANISTA - VA ALLÀ DE SARDANISTA *

BALLAR - VA ALLÀ *

BANALITZAR - VA ANALITZAR *

BANANA - i VAN ANNA *
BANCA: La Banca Galícia - La van cagar Alícia *
BANYADORS - BANYAR DOS: Porta banyadors perquè es puguin banyar dos *
BARÇA - BAR SA: El Barça aprèn a jugar - Al bar s'aprèn a beure
BARREJAR - VA RAJAR *
BASANT - BESANT - VESSANT *
BASTANT -  VAS TAN: Bastant ràpid - Vas tan ràpid! *
BASTARD - VAS TARD * 

BASTIDA - VESTIDA *

BASTIR - VESTIR - ENVESTIR: Per bastir aquella caseta, que va envestir el trailer, els paletes es van vestir amb "monos" de l'empresa *
BASTÓ (Català - Castellà) *
BATALLAR - VA TALLAR *

BATERIA - VETARIA *

BEIXAMEL - BAIXA MEL *
BELLESA - VELLESA *

BELLUGAR - VA LLOGAR *

BELLUGAT - VA LLOGAT *

BEMOLL - VE MOLL *

BEN DITA - BENDITA (Castellà): Paraula ben dita - Agua bendita *

BENA - VENA *

BENEIR - VA ANAR AHIR: I va anar ahir a Beneir *

BENET - VA NET: El Benet va net *

BÉNS - VENS - VENTS - VENS - BENS - VENÇ: Si vens, veuràs els meus béns, on hi bufen els vents de tramontana. Però no vinguis amb els bens que vens. El termini venç demà passat. *

BERNA - VER "NA" (castellà)
BESTIAR - SEBASTIAR: El bestiar del Sebastià
BESTRETA - VA ESTRETA *

BETA - VETA *
BEU - VEU- VEU: Mentre beu, aclara la veu i veu la partitura *

BIDÓN (castellà) - VI D'ON? *

BISÓ - VISOR *

BLOC - BLOG
BOLCAR - VOLCÀ *

BOLQUERS - BOLQUÉS *

BOMBER - BOOM VÉ: El bomber - El boom vé *

BONUS - BON ÚS *

BORD(2): Hi ha un bord a bord
BORRISSOL - AVORRIR SOL *
BRILLA - "VARILLA": Brilla la varilla *

BUCAL - VOCAL *

BÚFALS - BUFA'LS *

BUIDADES - VUIT DADES
BUIT - VUIT
BÚLGAR - VULGAR

BULL - VULL: Em bull el cap però no en vull d'aspirines
BURRADA - BORRADA

BUSCAR-LES - BUS CARLES: Per anar a buscar-les, agafa el bus, Carles

C

CABAL - QUE VAL *

CABANA - QUE VA ANAR *

CABÀS - QUE VAS: Que vas a portar el cabàs? *

CABDAL - CAP DALT *

CABDELLS - CAP D'ELLS *

CABIA - QUE HAVIA *

CABINA - QUE VINE *

CAÇANT - QUE SANT: Caçant, Miquel era bo. Ja ho sabia - Que Sant Miquel era bo, ja ho sabia *

CACAU - QUE CAU: Ai que cau - Vull cacau *

CACATUA - CACA TU A : Fés caca tu a casa teva, imbècil! *
CACERA - CASERA (Castellà) *

CACERIA - QUE SERIA *

CACEU - QUE SEU *

CAÇAR - QUE SA *

CAÇADORA - QUE S'ADORA *

CAÇAVEN - QUE SABEN *

CADA MÀ - QUE DEMÀ *

CADA TARDA ATABALA - QUEDAR TARD ATABALA *

CADÍ - QUE DIR
CADUCAVA - QUE DUU CAVA - QUE EDUCAVA *

CAFÈ AMB LLET - QUE FEM LLET *

CAGALERA - CAGAR A L'ERA *

CAGANT DISSIMULAVA - QUE GHANDI SIMULAVA... *

CAGAR FAVES - QUE AGAFAVES *

CAGAR FI - QUE AGAFI *

si CAGAR FUMANT T'ESPERA... - si QUE AGAFO MANTES, PERE *

CAGARADA - QUE AGRADA? *

CAGARAN - QUE GRAN *

CAGAR-LA MOLT - QUE GARLA MOLT *

CAGUÉS - QUE HAGUÉS *

CAGUEU - QUE HAGUEU *

CAIXALADA - QUE XALADA *
CALAFÍ - QUE A LA FI *

CALAMAR - QUE LA MAR: Calamar salat - Que la mar salada *
CALAMITAT - QUE LA MEITAT *
CALANT FOC - QUE L'ENFOC *

CALAVERA - QUE LA VERA
CALEFACTAT - QUE L'AFECTAT *

CALCA - CAL QUE

CALCES - CALCES (sabata) - CALZES - QUE ALCES
CALÇANT - QUE EL SANT *

CALÇAT - QUE ALÇAT *
CALCULADORA - QUE EL CUL ADORA *

CALDÓS - QUE EL DOS: Què dius del plat núm dos? Que el dos és massa caldós. Au! toca el dos *

CALEFACCIÓ - QUE LA FACCIÓ - QUE L'AFECCIÓ *

CALENT - QUE LENT

CALLAR - QUE ALLÀ

CAMA (Català - castellà)
CAMELL - QUE AMB ELL

CAMI - QUE A MI: El camí que a mi m'agrada

CAMÍ GRAN - QUE EMIGRAN
CAMINAR - QUE MINAR
CAMIONERS - CAMIONERA: El camí on és? - El camí on era?

CANADÀ - QUE NEDAR: Diuen que nedar al Canadà és molt bo

CANALITZAR - QUE ANALITZAR

CANALLA - QUE ANAR ALLÀ *

CANARI - QUE ANAR-HI: Que anar-hi a pel canari, al veterinari, no volia

CANCELL - ES CANSA ELL
CANÇÓ - CANSÓ (Castellà)

CÀNDID - QUE HAN DIT
CANELA - QUE ANHELA

CANELOBRE - QUE NO L'OBRE
CANET - QUE NET

CANÓ - QUE NO: Un canó que no dispara - El canó has vist - El que no has vist

CANSALADA - CANCEL·LADA: La compra de la cansalada ha quedat cancel·lada

CANSAREU - QUE EN SEREU
CANSAVEN - QUE EN SABEN

CANT - QUE HAN: Diuen que han inclòs el cant
CANTANTS - QUE EN TANTS
CANTAREM - QUE ENTREM

CANTÉS - QUE HA ENTÈS
CÀNTIC - QUE ANTIC
CANTIMPLORA - QUE T'IMPLORA: Montse, quan ells cantin, plora
CANTO (2)
CANTS - CANNES - CANS, ETC : A Cannes vaig escoltar els cants d'uns cans americans
CANVIAR - QUE ENVIAR

CAP (6): És un raonament de cap. Me'n vaig amb el meu cap, cap a la Ciutat del Cap. I si no hi cap la maleta?, o no hi ha cap avió?

CAPA - CAP A : Agafa la capa i cap a Capellades
CAPAÇOS - QUE PASSOS
CAPARRÓS - CAP ARRÒS - CAP A ROSes
CAPÇAL - CAP SALT

CAPELLÀ - CAP ALLÀ

CAPITÀ - DECAPITAR: Puyol portava el braçalet de capità quan el van decapitar 

CAPITÀ - QUE PITAR

CAPOT - QUE POT
CAPTIVA - CAP TIBA - QUE ET TIBA
CAPTIVERI - CAP TIBERI *

CAPTO - CAP TU - CAPTANT - CAP TANT: No en tinc cap tu, però capto el que dius
CAP TURÓ - CAPTURÓ (Castellà)

CARA - QUE ARA

CARA DURA - ENCARA DURA: Ets un cara dura, el merder encara dura
CARAVANA - QUE ARA VAN A...

CARDIÒLEG: És car dir hola, Guillem? (en sms) - És cardiòleg, Guillem?
CARGOL - CARA A GOL: De cara a gol no sembla un cargol
CARME: En ficar-me - En fi, Carme - Tocar-me - Tu Carme
CARNISSERIA - CARN HI SERIA
CAROD - CAROT
CARRASCO - QUE RASCO
CARREGAR - QUE REGAR: No és el mateix carregar aquelles flors que regar aquelles flors

CAS - QUE HAS: El cas que has tancat
CAS A LA PRIMERA - CASA-LA PRIMER(A)
CASIMIRO - CASI MIRO
CASINO - QUE SI NO - CASI NO (Castellà)
CASSET - QUE SET
CASSOLA - QUE SOLA - QUE ASSOLA

CASTELL - CAST ELL: L'amo del castell, és cast, ell
CASTELLÀ: Aquell que està allà, que es tallà el dit, és castellà de Castellar. És cast allà a on vagi. Ai, aquella bomba que "estallà" (esclatar) a la plaça...

CASTELLERS - QUE ES TALLÉS

CÀSTIG - QUE ESTIC: Càstig fatal - Que estic fatal
CASTIGUIN - QUE ESTIGUIN // CASTIGUEU - QUE ESTIGUEU, ETC:  Que els castiguin, i sinó, que estiguin pel que han d'estar

CATALANA - CATA L'ANNA
CATALANET - CATALÀ NET
CATALUNYA - QUE T'ALLUNYA

CATERINA - QUE TRINA: La Caterina està que trina

CAURÀ - QUE HAURÀ - Cauré - Que hauré, etc

CAVALL - QUE AVALL

CAVALLET - QUE VELLET

CAVAR - QUE VA: Cavar ràpid - Que va ràpid
CAVERNA - QUE BERNA
CEDIT - S'HA DIT

CEGAT - SEGAT

CELEBRAVA - SALA BRAVA

CELESTI MULA POCH - SE L'ESTIMULA POC

CELIBAT - SALIVAT
CELLA - SELLA
CEMENTIRI - SE ME'N TIRI - SEMEN TIRI: De cementiri un n'he vist - Que se me'n tiri un de sol - Que el semen tiri a les escombreries
CENSAT - SENSAT

CENSOR - SENSOR - SANSÓ - (AS)CENSOR

CENSURA - SANT SURA: La censura - El Sant sura (la figura del Sant pel riu)
CENT - SENT: Tingui, vuitanta paquets. I cent? Sí que hi sento, sí
CENT CENTENES - SENSE ANTENES

CENT SETANTA - SENT SETANTA - SENSE TANTA... *
CENTRE - S'ENTRA - CENTRAT - S'HA ENTRAT: Per on s'entra al centre?

CERCA - CERT QUE: És cert que cerca la seva filla?
CESÀRIA - NECESSÀRIA: La cesària és necessària
CESSÀVEN - SE SABEN

CESSEU - S'ASSEU

CESSIÓ - SESSIÓ

CICLE - SÍ, CLAR
CIGALA - SÍ, GALA
CIGALETES - SÍ, GALETES
CIGNE - SIGNA - SIGNE

CINEMA - SI ANEM A: Si anem al cinema?
CINQUÈ - SIN QUE (Castellâ)
CINTETES - SIN TETAS (Castellà)

CIRCUIT - CIRC CUIT (Acudit)
CITANT - SÍ, I TANT!

CIVADA - SI BADA - SÍ, VA DE...

CLACA - CLAR QUE: Claca no - Clar que no
CLÀSSICA - CLAR SI QUE: Clàssica ho és - Clar, sí que ho és
COBREN - QUE OBREN

COBRIR - QUE OBRIR
COÇA (COCES) - COSAS (Castellà)

COHABITAR - QUE HO EVITAR - QUE HO HABITAR

COL·LECCIÓ - CUL ACCIÓ: Amb la col·lecció - Amb el cul acció
COL·LECCIONAT - CUL ACCIONAT: El col·leccionaré - El cul accionaré *

COL·LECCIONO - CUL ACCIONO *

COL·LECTIU - CUL ACTIU: Quin és el col·lectiu amb el cul actiu?

COL·LEGIAT - CULEJAT
COLÒNIA - COLOR N'HI HA
COM ÉS? - COMES? (Castellà)

COMARCA - QUE HO MARCA
COMPARTIT - QUE UN PARTIT
COMPENSA - COM PENSA
COMPLIR - QUE OMPLIR
COMPOSAR - COM POSAR
COMPRADORS - COMPRAR DOS: Els compradors en van comprar dos
COMPRAR - COMPARAR: Vaig a comprar i comparar

COMPTO - COM TU: Compto com tu
COMUNA - COM UNA: És com una comuna
CÒNCAVA - COM QUE VA

CÒNCAU - COM CAU
CONDECORAT - QUE UN DECORAT

CONDUCTA - CONDUCTE

CONEIX - QUE UNEIX

CONGOST - QUE UN GOS
CONSENS - QUE UN CENS: Hi ha consens que un cens electoral es revisi
CONSOL - QUE UN SOL

CONSOLAT (2): Al Consolat m'han consolat
CONTEMPLA - QUE UN TEMPLE: Que un temple contempla, és evident

CONTENTS - CONTENS
CONVÈNCER - COM VÈNCER
CONVOQUES - QUE UN "BOQUES"

COORDENADA - QUE ORDENADA

CORNELLÀ: És Cornellà - És curt anar allà
CORRECTE - Q RECTA: Escriu la Q recta; correcte!
CORREU(2): Correu a tirar el correu
COSIR - COSÍ - QUE USÍ: Vaig cosir el botó del meu cosí, i ja usí la camisa

COSTA(3): Anar a la costa li costa, Sr. Costa
COVA - COVE

COVAR - CUBÀ

CREUEN (2): Creuen en Déu i creuen el carrer
CRIDA -QUERIDA (Castellà)
CULTIU - CUL "TIO": Ensenya'm el cultiu - Ensenya'm el cul "tio"

CULTIVARÉ - CUL TIBARÉ *

CULTIVAT - CUL TIBAT *

CUNYAT - CONYAC
CURA - CURA (Castellà)

D

D'ABASTIR - DE VESTIR *
D'ACORD - DE COR: T'ho dic de cor. D'acord? *

D'AFANYS - DE FA ANYS *

D'AGUDA - DEGUDA *

DAKAR - DE CAR: Que n'és de car anar al Dakar *
DALLAS - D'ALES *

DALTÒNIC - DEL TONI
DAMES - DA MÁS (Castellà) *

D'ANOUS - DE NOUS (També a la A): En menjaré de nous, d'anous *

DANSAR - D'ENÇÀ: Vaig deixar de dansar d'ençà... *

D'ANYADA - DAÑADA (Castellà) *

DANYS - D'ANYS *

D'APAGAR - DE PAGAR *

D'APRIMATS - DE PRIMATS: Centre de primats o d'aprimats *

D'AQUÍ - DE QUI: No et moguis d'aquí. De qui parles? *

D'ASSALT - DE SAL - DE SALT *

D'ASSIS- DE SIS: St. Francesc d'Assis va néixer a tres quarts de sis *
DAVALLAR - DE BALLAR *

D'AVISAR - DE VISAR - BISAR: S'ha d'avisar - S'ha de visar *

DE BAGÀ DESCONFIEN - DE VEGADES CONFIEN *

DEBAT -  DE BAT *

DE BAT A BAT - D'ABAD A ABAD *

DEBATRE - DE BATRE *

DEBEU - DE VEU *

DEBUTAR - DE VOTAR - DE BOTAR - DE BUTÀ *

DEBILITAR - D'HABILITAR *

DEBILITATS - D'HABILITATS *

DECANTAR - DE CANTAR *

DECAPITA'L - DE CAPITAL
DECAPITAR - DE CAPITÀ - DE QUE PITAR *

DECENT - DE CENT *

DECÈNCIA - D'ESSÈNCIA *  

DECORAR - DE CURAR: Sap decorar - En sap, de curar *

DEFECTES - D'EFECTES *

DEFICIÈNCIA - D'EFICIÈNCIA *

DEFORMACIÓ - DE FORMACIÓ *

DEFORME - DE FORMA *

DEFUNCIÓ - DE FUNCIÓ *

DEGANA - DE GANA *

DEGENERAR - DE GENERAR *

DEGRADAR - D'AGRADAR *

DEIXADA - D'AIXADA: D'aixada, n'he deixada una *

DEIXEU-ME ANAR - DEIXEU MANAR *

DELATORS - DE LA TÓS *

DELEGACIÓ - D'AL·LEGACIÓ: D'al·legacions en pots fer en diverses delegacions

DELÍCIA - D'ALÍCIA

DELIRANT - DE L'IRAN

DEMÀ - DE MÀ: Vull per demà el programa de mà

DEMÀ A LA NIT - DE MALA NIT
DEMANAR - DE MANAR

DEMANDA - DEMÀ HAN DE
DEMANDAT - DE MANDAT

DEMANO - DEMÀ NO - DE MANO (Castellà) *

DE MÉS - DE MES: No serà de més, que vinguin els altres, a final de Mes

D'EMETRE - DE METRE: La pel·licula on fas de metre s'ha d'emetre
DENIGRANT - D'EMIGRANT
DENOTAR - DE NOTAR - D'ANOTAR

D'ENVÀS - D'EN BAS

DEPARA - DE PARE

DEPARAR - DE PARAR

DEPILAR - DE PILAR - D'APILAR

DEPILES - DE PILES

DEPORTAR - DE PORTAR

DEPURAR - D'APURAR

DEPRESSA - DE PRÈSSEC: Porta'l depressa, corre! - Porta'l de prèssec, corre!
DEPRESSIÓ - DE PRESSIÓ

DERROTA - DE ROTA
DESASTRE - DE SASTRE *

DESCENS - D'ASCENS

DESENES - D'ESCENES: Hi ha desenes d'escenes
DESERTA (2) - DE CERTA: En aquella illa deserta, de certa importància, deserta el militar
DESITGES - DE SITGES - SITGES: Desitges aquelles sitges de Sitges
DESOSSAR - DESUSAR
DESTAQUI - D'ESTAR AQUÍ: Vull que destaqui el fet d'estar aquí

DETALL - DE TALL

DETENCIÓ - D'ATENCIÓ

DETENIR - DE TENIR

DETRACTOR - DE TRACTOR

DEU - 10 - DÉU
DEUTOR - D'AUTOR

DEVALLAR - DE BALLAR

DEVALUACIÓ - D'AVALUACIÓ

DEVANT DE - DE BANDA

DEVIA - DE VIA

DEVOLUCIÓ - D'EVOLUCIÓ

DEVOT - DE VOT

DEVOTES - DE BOTES

DIACRÍTIC - DIA CRÍTIC

DIAMANT - DIR AMANT

DIANA(2) - DIR ANNA

DIAPASÓ - DIA PASÓ (Castellà): El diapasó - El dia pasó

DIFERIT - DIR FERIT

DIN A-4 - DINAR QUATRE

DINEM - DIR ANEM
DINOSAURE - DIR NO SAURA

DIPLOMA - DIR PLOMA: No és el mateix dir ploma que diploma

DIPUTADA - DIR PUTADA: Puc, diputada? - Puc dir putada?

DIR SENYOR - DISEÑÓ (Castellà)

DIRECCIÓ - DIR ERECCIÓ: No és el mateix la direcció que dir erecció

DIRECTOR - DIR RECTOR: No és el mateix el director que dir rector
DISBARAT - DIR ESVERAT - DIR ÉS BARAT - DISC BARAT

DISSECAVA - DIR S'ACABA

DISSENY - DIR SENY

DIT (2): Vigila amb el dit t'he dit
DIUMENGE - DIU MENJA

DIVERSOS - DIR VERSOS: Va dir versos diversos

DIVERTIT - DIR VERTIT
DOCENTS - DOS-CENTS

DOCUMENTAR - DE COMENTAR
DOLENTS - DUU LENTS

DOLORS - D'OLORS

D'OLOT - DUU LOT *

DOMINICAL: El dominical - El domini cal

D'ON ETS ? - DONETZ (Ucraïna)

DONACIONS - DUR NACIONS

DONADA - D'ONADA - DONADES - D'ONADES * 

DONAR-HO - D'UN ARO

DONZELLA - DONCS ELLA: Doncs ella és donzella
DORA Sufix : DEPURADORA: Gràcies a la depuradora ets pura, Dora (EXCAVADORA, RENTADORA, ETC)
DORADA - DURADA

DRAMATURG - DRAMA TURC

DUNA- D'UNA: Aquella duna, d'una sorra fina...

DUR (2)
DURS - D'ÚS

E

EDIFICI - "E DIFISI"(Andalús)

EDITADA - HA DIT ADA *

EDITORS - HA DIT ÓS *

EDUCATIVA - A DUR, QUE TIBA *
EDUCAVA - A DUR CAVA *

EL CANT ÉS - EL QUE N'ÉS *
EL GRÀNUL PETIT - EL GRAN O EL PETIT *

EL GUANT, TU - L'AGUANTO *
EL QUECO VÉ - EL QUÉ CONVÉ
EL QUIM IMPORTA - EL QUI M'IMPORTA *

ELABORA - A LA VORA

ELECCIÓ - A L'ACCIÓ *

ELECTOR - EL LECTOR- A L'ACTOR *

ELEFANT - A LA FAN: A la fan, no li agrada l'elefant com a símbol (idem L)
ELEMENT - A LA MENT *

ELEVA - A L'EVA *

ELEVEU - A LA VEU *

ELIMINAT - HA LAMINAT *

ELISENDA - A LA HISENDA *

ELS AGRARIS - ELS SAGRARIS *
ELS ANYS ELS FAN - ELS ÀNGELS FAN: Els anys els fan els meus pares - Els àngels fan miracles *

ELS ARBRES - ELS SABRES *
ELS ASTRES - ELS SASTRES: Els astres indicats - Els sastres sindicats *
ELS AVIS - ELS SAVIS *
ELS ERRATS - ELS SERRATS *
ELS HERBEIS - ELS SERVEIS
ELS OCIS - ELS SOCIS - EL SOCI - EL SO, SI *
ELS OGRES - ELS SOGRES *
EMANAR - A MANAR *

EMANCIPEU-VOS - AMB MANS I PEUS, VÓS *

EMBALADIR - EM VAL A DIR *

EMBALAT - ENVELAT - HAN VELAT: Aquell va embalat - Anem a l'envelat - Han velat el carret *

EMBARÀS - AMB BRAÇ: Un embaràs problemàtic - Un amb braç ortopèdic *

EMBARASSADA - AMB BRAÇADA *

EMBARRANCAR - EM VA ARRANCAR *

EMBRUTAT - HAN BROTAT *

EMBÚS - EN BUS: Vaig en bus i hi ha un embús *

ÈMFASI - EN FA SIS
EMIGRANT - A MI GRAN *

EMIGRAR - A MI GRA *

EMIRAT - HA MIRAT *

EMMIRALLAR - EN MIRAR ALLÀ *

EMOCIÓ - MOCIÓ: Quina emoció - Quina moció? *

EMOTIVA - AH! M'HO TIBA

EMPAR - EN PART *

EMPARAR - EN PARAR - EMPARADES - AMB PARADES

EMPASSA - EM PASSA *

EMPÈNYER - AMB PENYA: Amb penya suficient, podràs empènyer el teu cotxe *

EMPERADOR - EN PARADOR: Emperador desconegut - En parador desconegut

EMPERADORS - EN PARA DOS *

EMPÈS - AMB PES

EMPATAT - HAN PETAT

EMPIPA - AMB PIPA: Aquell nen que va amb pipa, empipa

EMPRESES - AMB PRESES (Pantà o presoneres)

EN EDAT - HA NEDAT

ENAMORAT - ANAR MORAT

ENCADENAR - EN QUE HA D'ANAR

ENCAIXES - EN CAIXES

ENCALLAR - EN CALLAR
ENCALLAT - HAN CALLAT

ENCANTAT - HAN CANTAT: M'ha encantat, m'han cantat "la bella Lola"

ENCAPÇALA - EN CAP SALA

ENCARA - EN CARA - ANKARA (Idem Ankara)

ENCEGAT - HAN SEGAT

ENCÉN - EN CENT - EM SENT (S'ENCÉN - SE'N SENT): En cent metres no em sent per dir-li: encén el foc!

ENCERTA - EN CERTA

ENDOSSA - EN DOS A...
ENDUR-SE'L - AMB DORSAL
ENEMIC - EN AMIC

EN FA DOS - ENFADOS (Castellà) *

ENFILA - EN FILA

ENFOQUES - AMB FOQUES

ENGEGANT - EN GEGANT

ENGUANY HAS - EN GUANYES: En guanyes moltes de curses. Enguany has batut el récord.

ENMARCAT - HAN MARCAT

ENQUESTAT - ENCASTAT - EN QUE HA ESTAT

ENRAONAR - EN RAONAR

ENRIC - ME'N RIC 
ENSENYA(2):  L'ensenya
ENSENYAR "L'ARO" - EN SENYALAR-HO *

ENSENYO - EM SENYO

ENSOBRAT - HAN SOBRAT

ENSORRA - EN SORRA

ENSUMAT - HAN SUMAT

ENSURT -EN SURT

ENTENIA - EN TENIA - ENTENS - EN TENS

ENTORNS - EN TORNS *

ENTRAVA - EM TRAVA

ENTRAMÉS - ENTRA MÉS

ENTREBANCS - ENTRE BANCS: Entre bancs, es foten entrebancs
ENTRENAR - ENTRE ANAR: Entre anar a entrenar i dormir...
ENTRENAT - HAN TRENAT

ENTREU - EN TREU

ENTUSIASMAT - EN TOSSIR ASMAT
ENVÀ - EM VA - AMB A

ENVASAR - EN BASAR: Jo envaso - Jo em baso

ENVEGIN - EM VEGIN: Que em vegin i que...envegin

ENVERS - EN VERS - ANVERS - AMBERS (Idem Anvers)

ENVIA - EN VIA

ENVOL - EN VOL - HANDBOL

EQUILIBRARÉ - AQUÍ LIBRARÉ (Castellà)

EQUIPARAT - AQUÍ PARAT

EQUIVAL - AQUÍ VAL: Aquí val tres pesos, equival a 1 euro

EQUIVALÈNCIA - AQUÍ A VALÈNCIA

EQUIVALENT - AQUÍ, VALENT

EQUIVOQUEM - AQUÍ ABOQUEM

ÉS CATALÀ - ÉS QUE TALAR: Talem el pi de les tres branques? És que talar aquest pi no em sembla bé - És Català aquest pi. No em sembla bé.

ES DEDICA - HAS DE DIR QUE: Has de dir que es dedica a predicar

ESBACONAR - ES VACUNAR

ESBADOCAR - ES VA EDUCAR

ESBAGOTAR - ES VA ESGOTAR
ESBALÇAR - ES VA ALÇAR

ESBANDIR - ES VAN DIR

ESBARRAR - ES BARRAR

ESCABETX - ÉS QUE VEIG: És que veig una llauna de sardines en escabetx

ESCAIENT - ÉS CAIENT

ESCALAR - ÉS CLAR

ESCALAT - ESCLAT - HAS CALAT - ÉS QUE ALAT...

ESCALERA (Castellà) - ÉS QUE A L'ERA: És que a l'era hi ha una escala

ESCENARI - ÉS SA ANAR-HI
ESCOLA - ES COLA

ESCOLLIA - ES COLLIA

ESCOMBRAR - ES COMPRAR // ESCOMBRARIA - ES COMPRARIA: Escombrar el pis o es comprar el pis
ESCÒRRER - ES CORRE

ESCREIX - ES CREIX

ESCULTURA - ÉS CULTURA

ESCULTURAL - ÉS CULTURAL

ESCULL(2): Escull l'escull
ESCURAR - ES CURÀ - ESCURAVEN - ES CURAVEN...

ESLLENEGA - ÉS LLENEGA
ESMENTA - ÉS MENTA

ESPACIAL - ESPECIAL

ESPAI VITAL - ÉS PA I VI I TAL...

ESPASA - ES PASSA
ESPERANÇA - ESPERANT-SE - ESPERANT S'HA: No perdis l'esperança, però esperant-se s'ha adormit o esperant s'ha adormit

ESPERAT - HAS PARAT

ESPEREU - US PAREU: No espereu - No us pareu
ESPERIT - HAS PARIT: L'esperit - L'has parit

ESPIONATGES - ESPIO NATGES
ESPONJA - ES PON JA *

ESPORT A MIDA - ES PORTA A MIDA

ESPOSA - ES POSA: La meva esposa es posa texans

ESPOT: La Laia Espot va dir si ES POT anar a ESPOT
ESQUEIXAR - ES QUEIXAR

ÉSSER VIU - EH! SERVIU *

ESTÀ ALLÒ? - ESTALLÓ (Castellà)
ESTÀ ESQUERDADA - ESTÀS "CARDADA"

ESTÀ EXPECTANT - ESTÀS PACTANT
ESTACA - ES TACA - ESTA QUE: L'estaca es taca i està que fa pena

ESTADES : Estades, pintant - Està despintant
ESTALVI - ESTÀ AL VI

ESTAN - ESTAND

ESTANC(2)
ESTANCA - ES TANCA

ESTÀS CAPANT EL GOS - ESTÀ ESCAPANT EL GOS *

ESTATAL - ESTÀ TAL: El debat estatal, està tal qual

ESTAVELLANT - ESTÀ BALLANT

ESTAVELLAR - ESTAVA ALLÀ

ESTENDRE - ÉS TENDRE
ESTENEN - ES TENEN

ESTERNON: L'Ester no en sap
ESTEVE - ÉS TEVA
ESTIC - ESTIC (d'hoquei)
ESTIMAR (2)
ESTIMULADA - ESTIMO L'ADA

ESTIMULANT - ESTIMO L'ANNE

ESTIMULAR - ESTIMO L'A

ESTIMULARANT - ESTIMO L'ARAN

ESTIMULEREU - ESTIMO L'HEREU

ESTÍMULS ANIMALS - ESTIMO ELS ANIMALS *

ESTIRA - ES TIRA

ESTRIA - ES TRIA - ESTARIA

ESTUCAT - HAS TOCAT: L'has tocat, l'estocat

ESTÚPIDA - ÉS TUPIDA

EVADIR - VA DIR - BADI (També a la B): L'Eva va dir evadir i no va dir badi

EVAPORAR - AH! VA APURAR
EVITANT - HABITANT - AVI TANT... *

EVITAR - HABITAR *

EVOLUCIÓ - OVULACIÒ
EXPLORAT - HAS PLORAT
EXTRACTE - ES TRACTE: Extracte de què? - Es tracte de què?

F

FA OLOR DE NET - FA OLOR D'ANET *

FACIN - FA CINC
FACIS - FA SIS: Facis el que facis, fa sis Fa, fàcilment *

FADA - FA DE: Fa de fada *

FADOS - FA DOS *

FALS - FALÇ - FA ELS: És fals que fa els cops de falç *

FALSET - FA EL SET *

FAN (2): Fan el concert del meu fan
FAN ELLES - FA ANELLES *

FANAL groc - FA ANAR EL groc *

FARIA - FERIA *

FARMÀCIA - FAR MACIÀ

FASCINA - FAS CINE: Em fascina quan fas cine *

FATAL - FETAL: El monitor fetal va fatal *

FAUNA - FA UNA *

FAVETES - FA BETES *

FESTA - FES-TE: Fes-te la festa *

FESTES DEL TURA - FESTES D'ALTURA *

FESTIU - FA ESTIU *

FETGE - FECHA (Castellà) *

FEUDAL - FEU-HO DALT *

FEU-ME'L BÉ - FEU-HO MALBÉ *

FOLLET - FULLET *

FOMENTANT - FUMANT TANT *

FRACÀS - FARÀ CAS *

FRANCESA - FARÀ ENCESA: "U" Francesa - Ho farà encesa *

FRANCINA - FARAN CINE: Francina, faran cine! *

FULLARACA - FOLLARÀ QUE... Follarà que... ja toca! *

G

GANA - GHANA *

GANES - GANAS (Castellà) *

GARANTIA - GRAN TIA *

"GASTO" - GAS TU: Fot-li gas, tu! *

GESTAR - JA ESTÀ *

GOMES - GOMEZ (Fonètica catalana)

GRABA - GRAVA

GRÀFIQUES - GRA FIQUES: Gra fiques al sac *

GRANA - GRAN A: La samarreta grana és gran a proporció *
GRANERS - GRAN ÉS *

GRANJA - GRAN JA: El nen és gran ja *